ACIM - Terres de Ponent
PRESENTACIÓ JORNADA ACIM 2011
“MORIR NO ÉS EL QUE SEMBLA”
Bona nit a totes i a tots! Sigueu benvingudes i benvinguts a la Jornada ACIM Terres de Ponent de 2011.
Bona nit! Us volem donar les gràcies, novament, per fer-nos confiança i acudir a la cita que us hem proposat en nom de l’ACIM Terres de Ponent.
L’Associació Catalana per la Infància Maltractada, l’ACIM, (la presidenta de la qual tenim el goig de tenir avui entre nosaltres) aixopluga, cada dos anys, l’organització d’aquests recessos des de l’any 1995. La gent de Lleida de l’Associació ens vàrem engrescar a fer, aquell any, unes jornades dedicades específicament a continguts que entren plenament en l’atenció directa dels professionals als infants i a les famílies. Aquell any el títol fou : «Les famílies amb fills diferents: què n’esperen dels professionals?» I parlàrem de les famílies a les quals se’ls ha mort un infant, d’aquell entorn familiar on hi ha un infant amb discapacitat i d’aquelles en què neixen bessons, en tres taules rodones.
El logo de l’ACIM Terres de Ponent és, des de llavors, el del triangle diferent que, malgrat la seva dissemblança, també contribueix a bastir la piràmide de la vida comuna a la qual tots estem posats.
A partir de l’any 99 vàrem obrir una línia diferent. I ha estat curiós que un dels comentaris fets enguany, a Barcelona, en llegir de què anava el tema de la Jornada 2011: “Morir no és el que sembla” hagi estat : “Que xulos els de Lleida! Voleu dir que no està molt allunyat dels objectius que té l’ACIM?” Certament pot semblar allunyat a primera vista, però si som conscients que una bona manera d’ajudar un infant és recolzar els seus pares, i que una bona manera d’ajudar els pares i les famílies és recolzar els professionals que tenim aquest encàrrec social, queda clar que ens cal, a nosaltres els professionals, trobar espais per reflexionar sobre què fem i com ho fem. Fóra bo que d’això en tinguessin cura els directius dels llocs on treballem, però la realitat és ben bé una altra. I més encara en aquest temps en què som, ben bé, el pernil de l’entrepà.
Potser per això som una colla els que repetim, cada dos anys, aquest recés de reflexió sobre el nostre exercici professional i sobre la nostra actitud física, emocional i mental davant les persones que ens encomanen la seva salut. (Eulàlia, és un plaer que l’ACIM ens aixoplugui i ens permeti fer-ho realitat).
L’objectiu continua essent el mateix: el saber tenir cura del principal recurs terapèutic de què disposem: nosaltres mateixos. Vàrem parlar de “Saber viure el morir” en una de les edicions anteriors, i aquest any reprenem el tema: ”Morir no és el que sembla”. Del Fidel no en vull parlar: els que ja el coneixem sabem qui és i ens delim per reescoltar-lo. Els que aquest cap de setmana l’estreneu, en 48 hores ens en podreu donar la vostra opinió.
Darrerament hem tingut l’ocasió de reviure els tresors que hi ha en el conte ja clàssic de Saint Exupéry: «Bé cal que suporti dues o tres erugues si vull conèixer les papallones. Diuen que són tan boniques» comenta la rosa al Petit Príncep quan aquest se’n va. I quan ell vol reveure-la n’apunta, també, continguts sobre els que aquest cap de setmana volem parlar: «Quan la serp em permeti tornar al planeta d’on vinc per retrobar i seguir estimant la meva rosa, deixaré aquí aquest meu cos, que és un llast massa feixuc, i que serà com una clofolla abandonada. I les clofolles abandonades no entristeixen ningú, oi?» I encara: «A qui està trist li agraden molt les postes de sol».
Que la dolcesa del Ponent, d’aquestes terres que ens acullen, ens amanyagui aquest cap de setmana, tant als que arribem amb l’ànim trist o cansat, com també als que us manteniu en plena força.
No ens allarguem més atès que la veu que volem sentir és la del fidel Fidel, però ja sabeu que no sabem encetar una Jornada ACIM sense una mica de poesia. I més aquesta setmana, que hem començat (dilluns passat, dia 21) amb el Dia Internacional de la poesia.
Miquel Martí i Pol ens diu:
DINS TEU - Llibre « Els bells camins » (1984-1985)
Si saps que tot és provisori, fes-te,
dins teu, amb urc, un reducte, i defensa’t
de fluctuar girant-hi els ulls sovint.
No et vulguis tanmateix massa allunyat
de les coses, no fos que el teu reducte
se’t convertís a poc a poc en un
ermot, on tot és dur i eixarreït.
Estima la bellesa que t’envolta
i que se’t dóna clara i generosa,
i en tu i per tu estima també els altres,
car d’aquests dos amors te’n pervindrà
l’harmonia i, tal volta, la grandesa.
Benvinguts, doncs, totes i tots i bona Jornada!
